cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

La llengua valenciana en l’Iglesia (III)
Per Joan Ignaci Culla
La simbiosis entre l’Iglesia i la llengua valenciana era perfecta fins ara, com hem vist en els articuls anteriors. Multitut son els testimonis d’autors que certificaven que les seues obres estaven traduides o redactades en la llengua que parlava el nostre poble: la valenciana.  Continuar llegint
 
La llengua valenciana en l’Iglesia (II)
Per Joan Ignaci Culla
Com comentaren abans, dos de les primeres obres sacres impreses traduides a una llengua romanç en el mon varen ser en llengua valenciana: la Biblia de Bonifaci Ferrer aixina com el Kempis de Miquel Pereç, lo que indica no a soles l’importancia lliteraria de la nostra terra...  Continuar llegint
 
La llengua valenciana en l’Iglesia (I)
Per Joan Ignaci Culla
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en un intent mes d’adoctrinar-nos en el catala, s’ha decidit a traduir el missal. Baix l’excusa de fer un servici als valencians, volen conseguir que el nou arquebisbe, que es te que nomenar dins d’uns mesos, aprove lo que no han conseguit en Agustín García-Gasco durant cartorze anys: la catalanisacio de l’Iglesia.  Continuar llegint
 
Consciencia identitaria del Valencià front al Catala, ahir i hui
Per Joan Ignaci Culla
Conferencia en l’Institut d’Estudis Valencians Llongeta de la CAM. Valencia, 31/01/07 Es curios com s’apela a la ciencia per a explicar quasi qualsevol cosa. Ultimament, sobre tot els politics, recurrixen ad ella en massa freqüencia: “Aço está cientificament demostrat”; “ho avalen els cientifics”; “el mon cientific ho te superat”; etc. No entrare a analisar els curricula d’eixos cientifics, ni la definicio del terme. Pero, si que m’agradaria senyalar que en la polemica sobre l’identitat del valencià no existix el raonament cientific al que tant s’apela. Creure cegament en lo que alguns politics pseudofilolecs nos diuen sobre este assunt, per moltes voltes que ho repetixquen, mes que ciencia es un acte de fe.  Continuar llegint
 
La llengua valenciana en Catalunya (i II)
Per Joan Ignaci Culla
El respecte mutu en l’ambit llingüistic, territorial i juridic era la nota predominant dels distints territoris que configuraven la Corona d’Arago, a diferencia d’ara que els interessos politics i economics modifiquen la realitat historica per ajustar-la als seus fins.  Continuar llegint
 
La llengua valenciana en Catalunya (I)
Per Joan Ignaci Culla
En definitiva, queda clar que els usurpadors, manipuladors i farsants, per mes marketing que empleen, sempre queden en evidencia. Les seues mentires es tornen contra ells, perque la veritat, per molt que s’empenyen, no es pot canviar: ¡per ad aixo estan les proves! I es que al cesar lo que es del cesar, i a Deu lo que es de Deu.  Continuar llegint
 
Matarifes de sainete
Per Joan Ignaci Culla
En definitiva, nos conmina a que abracemos a la catalanista AVL, donde él ejerce como “experto” en lengua, y no la referida, precisamente, al cuerpo humano. Y apoya esta idea en el supuesto impacto que tendrán las elecciones pasadas en el valencianismo.  Continuar llegint
 
Memoria y olvido
Per Joan Ignaci Culla
Uno de los propósitos de la imposición cultural catalanista a los valencianos es la aniquilación de la memoria histórica y lingüística: el olvido de lo propio bajo el pretexto de formar un todo.  Continuar llegint
 
300 anys de suplantacions llingüistiques
Per Joan Ignaci Culla
Commemorem, que no celebrem, el 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. Molt s’ha parlat d’ella i de les seues conseqüencies. El Decret de Nova Planta (29 de juny de 1707), en el que s’abolien el Furs del Regne de Valencia, marcaria el futur de com s’havia de regir notra terra per part del coleric Felip V, tant en l’apartat politic, com en l’administratiu, aixina com el que seria a partir d’eixe moment el model llingüistic dels nous conqueridors.  Continuar llegint
 
La montaña de Fumin y la AVL
Per Joan Ignaci Culla
Por más capas de pintura que le dé el PP para disimular y aparentar que se trata de una institución al servicio de la lengua valenciana, y por extensión del pueblo valenciano, sus miembros (me niego a llamarles académicos) lo dejan en evidencia cada vez que salen a la luz.  Continuar llegint
 
Si la incultura fuera un mérito...
Per Joan Ignaci Culla
Si la incultura fuera un mérito, estoy convencido de que los catalanistas serían premios Nobel. Una clara demostración que corrobora mi teoría se hizo patente por parte del concejal socialista en el Ajuntament de Valencia Juan Soto, en la inauguración de la nueva biblioteca municipal Al-Russafi.  Continuar llegint
 
Ausias March, poeta de la llengua valenciana
Per Joan Ignaci Culla
El 3 de març de 1459 va morir en Valencia Ausias March. Els investigadors no s’han posat d’acort ni en la data ni en el lloc de naiximent. Uns mantenen que en Gandia o Beniarjo en 1397, i uns atres en 1400 en la ciutat de Valencia, que era a on residia la familia materna del poeta. Lo que si que està clar, i ningu ho posa en dubte, es que era valencià.  Continuar llegint
 
La festa del ruc (fiesta del burro)
Per Joan Ignaci Culla
Cuesta creer, por más que sea cierto, que algunos valencianos se sientan identificados con el asno que simboliza, no ya otra cultura, la catalana, sino que además promueve el intento de exterminio por suplantación de la nuestra, la valenciana.  Continuar llegint
 
Per l´unitat normativa valenciana
Per Joan Ignaci Culla
Fa ara cent anys, a pricipi del sigle XX, es varen tindre que unir els valencians per a convergir en una mateixa normativa (cosa que, com ara, en eixe moment no ocurria) que, ademes de dignificar la llengua valenciana, establira la plena diferenciacio respecte al ya descarat intent d’absorcio per part dels catalans.  Continuar llegint
 
La llengua com a vehicul d’absorcio d’un poble
Per Joan Ignaci Culla
Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valenciá, alerta! Alerta que’l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera. [...]  Continuar llegint
 
La pela es la pela
Per Joan Ignaci Culla
Los empresarios catalanes, en general, y los del cava, en particular, aún tienen clavado en la memoria y en el bolsillo el boicot a los productos catalanes que tuvo su inicio, entre otras cosas, en los exabruptos o rebuznos de Carod-Rovira en relación con el boicot que proponía a la candidatura olímpica de Madrid.  Continuar llegint
 
La llengua valenciana, una llengua independent
Per Joan Ignaci Culla
Moltes vegades hem parlat i demostrat l’independencia de la llengua valenciana respecte a qualsevol atra, i mes concretament, front al catala. Molts documents aixina l’acrediten: “Reperi in Hispania lenguas, verterme propiam: Cantabricam, Graecam, Latinam, Arabicam, Celtiberam, Caldeam, Hebraicam, Valentinam, Catalaunam”. ( Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae , Llorenç Matheu i Sanz, 1654, p. 504).  Continuar llegint
 
Consciencia identitaria historica del valencià front al catala
Per Joan Ignaci Culla
Aci podeu vore l´archiu de powerpoint de la conferencia impartida per Joan Ignaci Culla “Consciencia identitaria historica del valencià front al catala”  Continuar llegint
 
La trampa del llemosí
Per Joan Ignaci Culla
El reinado de Isabel II oficializa la enseñanza obligatoria del español. A través de la que se denominará “ley Moyano” (1857), se establecen las pautas legislativas para la enseñanza en castellano, con marginación absoluta de las lenguas vernáculas.  Continuar llegint
 
La llengua valenciana y la montaña de Gales
Per Joan Ignaci Culla
La pasada semana se reabrió el viejo debate sobre la lengua valenciana. Hemos oído a numerosas personas entrar a valorar si el valenciano es una lengua o, por el contrario, es una variedad dialectal del catalán. En España todo el mundo puede hablar (y habla, claro) de tres cosas: política, fútbol y valenciano.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3  Següent >>
57 registres trobats